Scriver

Scriver

Tranter rispli, tastatura e reconuschientscha vocala

Reconuschientscha vocala, correctura automatica e copy-and-paste: Novas tecnicas da scriver conquistan noss mintgadi. Il scriver sa mida dapi 150 onns adina pli svelt: da la plima sur la maschina da scriver fin a la renconuschientscha vocala ed a l'intelligenza artifiziala.

Intelligenza artifiziala

Surpiglian maschinas il scriver creativ? Dapi circa in decenni emprendan ils algoritmus adina dapli novs pensums. Els ordineschan, selecziuneschan, communitgeschan – e scrivan. Grondas bancas da datas evalueschan els en moda supersvelta. Dumondas cumplexas respundan els precisamain. Quests algoritmus han l'abilitad d'emprender e vegnan vendids sco «intelligenza artifiziala». Èn els però er abels da scriver litteratura?

En l'exposiziun «Scriver» dat ina intelligenza artifiziala respostas. Ella ha legì enormamain blers texts da Robert Walser e dad Emmy Hennings. Ed ha mussà a sasezza da scriver sco quels dus. En l'exposiziun pon las visitadras ed ils visitaders definir in tema. L'intelligenza artifiziala respunda cun in text en il stil da Walser u da Hennings. Quant bain che quai gartegia, decida la visitadra u il visitader:

Chalimar e squitschader a guglias

Reconuschientscha vocala

Ils novs instruments da scriver pretendan novas rutinas da lavur. Per exempel il dictat: Er qua han programs digitals surpiglià la lavur. Els reconuschan la lingua discurrida e l'elavuran automaticamain en in text. Quant precis che questa tecnologia lavura actualmain, pon las visitadras ed ils visitaders testar en l'exposiziun. Ellas ed els scrivan cuminaivlamain in text cun agid d'ina software da reconuschientscha vocala. Sche questa dira emprova gartegia, sa mussa en il text survart.

Sch'in visitader scriva vinavant vi dal text da sia antecessura, fa quai endament las metodas da scriver dadaisticas sco il Cadavre Exquis. En la collavuraziun duai sa sviluppar insatge nov, insatge nunprevisiblamain creativ. Il dictar ha er ina vart fitg convenziunala. Betg mo en scola, mabain er tar auturs. Durant il 20avel tschientaner dictava l'autur masculin savens a sia secretaria feminina. Ina situaziun da scriver, en la quala ils stereotips usitads da pussanza e da schlattaina vegnivan reproducids. Friedrich Dürrenmatt ha persiflà quests stereotips en sia atgna moda e maniera: En ses fragment «La secretaria» tippescha l'impiegada durant la notg da nov ils sbozs dubius da ses schef scrivent e sa prenda la libertad da far londeror litteratura acceptabla.

Scrittira secreta

Tipografia

Instrument da reflexiun

Scriver

Kapitel